Mindfulness – Atenció Plena

MR61

 

MINDFULNESS: ATENCIÓ PLENA 

Mindfulness vol dir “ment centrada”, “meditació atenta”, “atenció plena”. Es pretén adquirir habilitats per centrar-nos en nosaltres mateixos sense posar etiquetes, sense referències del passat ni del futur, sense fer judicis ni pensar en altres coses. Només fer l’experiència del moment, de l’ara i aquí tal com és. L’objectiu és la pràctica de la meditació guiada, aprofundir en el saber estar en plenitud en el nostre present, i aprendre a reconèixer les nostres emocions i percepcions del nostre cos, tant en relació amb nosaltres mateixos com amb el nostre entorn immediat.

 

Mindfulness: La meditació atenta.

Al llarg de la nostra vida no deixem de respirar, és uns dels actes que ens uneix més a la vida.  Tanmateix, rarament som conscients, a no ser que ens ofeguem o que una malaltia  respiratòria ens amenaci.  Si ens aturéssim a sentir-la, notaríem com l’aire circula, entrant i sortint del nostre cos.  Així és com ens fem conscients de la respiració, el que passa, és que no li fem cas, l’hem convertit en un acte rutinari i sense importància.

Sovint, mengem sense adonar-nos del que mengem. Amb les preses, ens oblidem que, per caminar per aquesta vida ens han dotat d’un cos… un irrepetible i delicat cos, que l’hem de cuidar conscientment. Amb l’oïda passa el mateix, escoltem multitud de sons, però no fem cas pràcticament a cap.  Patim una sobrecàrrega auditiva que fa que al final convertim els sons en un soroll.  Sovint ens parlen i no estem al cas.  Estem tant capficats, que no  posem pràcticament atenció a res.  Amb la visió passa quelcom semblant, milers d’estímuls envaeixen els nostres ulls, però, ens fixem en poques coses. El cervell s’ha acostumat a una rutina, i no sabem sortir-nos d’ella.  Veiem, escoltem, toquem, olorem…. en base a una experiència passada, que fa que no ens fixem pràcticament en res, només al mapa cognitiu que hem anat programant al llarg dels anys. La meditació atenta ens retorna a la naturalesa. Qualsevol acció que fem, com menjar unes panses es pot convertir en un objecte de meditació: Primer les observem atentament, desprès entrem en contacte tàctil amb elles, fins i tot les acostem a l’orella per fixar-nos en el seu so.  Si uns altres pensaments entren en la nostra ment, els apartem amablement, i tornem a la observació atenta de les sensacions que ens desperta. Desprès assaborim la pansa quant entra en contacte amb el paladar.

 

L’aquí i l’Ara… i l’Ego.

A mesura que creixem es va formant una idea de nosaltres, basada en el condicionament de les experiències de la vida, tant a nivell personal com cultural o familiar.  A aquesta idea bàsica l’anomenem “ego”.  Alguns autors també l’anomenen “fantasma de l’ego”,  i és una creença, no una realitat. En part la desenvolupem nosaltres mateixos a mesura que creixem, i en part ens ve proporcionada pel que sentim o es diu en l’entorn cultural. L’ego és activitat mental constant i sovint frenètica, que només pot funcionar en base al passat i les expectatives del futur.   Per a l’ego el present és poc important, està centrat quasi exclusivament en el passat, i en les conjectures del futur.  És el que a l’orient anomenen “la ment del mico”: pensaments i pensaments que van fluint incessantment  i que donen forma a l’ego, que aparentment (només aparentment) és el nostre present, però que realment no ho és; és una percepció desfigurada de la realitat, basada en l’activitat constant del nostre pensament, ancorat unes vegades en el passat i, d’altres, en el futur

Si estem dominats pel passat, patim estats depressius; si és el futur qui ens domina, vivim en un estat d’ansietat. El present, l’aquí i l’ara, és la clau per la nostra salut i estabilitat mental.  Necessitem un estat que ens alliberi de la constant activitat del cervell.  Arribar a aquest estat significa aprendre a situar-se per sobre d’aquests condicionaments. Amb les tècniques del Mindfullness continuem utilitzant els pensaments, però d’una manera diferent.  Aprenem a utilitzar-la d’una forma més eficaç i pràctica, i sobre tot, en un clima de quietud interior.

 

Una mica d’història.

Jon Kabat-Zinn Les tècniques del Mindfullness apareixen en els anys 70 a iniciativa del professor de medicina de l’universitat de Massachusetts Jon Kabat-Zinn, que va iniciar un programa de reducció de l’estrès adreçat a malalts crònics.  Aquest programa contenia elements de meditació similars a les tècniques orientals, especialment les budistes.  A partir d’aquesta experiència, s’han desenvolupat multitud de programes de similars característiques, tenint totes elles en comú la tècnica de la meditació pura, sense tenir en compte qualsevol connotació religiosa o cultural. Les aplicacions terapèutiques del Mindfulness s’han revelat profitoses tant per a pacients amb malalties com la depressió, l’estrès, l’ansietat, els trastorns alimentaris, les addiccions, etc., com per a persones que consideren que no tenen problemes, però que volen millorar el funcionament del seu sistema vital.

Chade-Meng Tan És un enginyer informàtic de la primera generació d’empleats de Google; personatge divertit i creatiu, qui en les seves targetes posa “Chade-Meng Tan, Individu afable i alegre” i rubrica “cosa que ningú pot negar”. Va començar a fer cursos de Mindfulness als empleats de Google, convençut que l’atenció plena (la meditació) era el primer pas per aconseguir la pau mundial.  De moment, el que ha aconseguit és que milions de persones (dins i fora de Google) practiquin aquestes tècniques de meditació, convertint el Mindfulness en un fenomen mundial.

Vicente Simón Al nostre país, el principal valedor d’aquesta tècnica-estil de vida és el Dr. Vicente Simón, catedràtic de la Universitat de València.  Després d’una exitosa activitat científica en l’estudi de la conducta humana, en els darrers 20 anys s’ha centrat en el benefici de la meditació.  El seu caràcter afable, i el seu llenguatge totalment comprensible i intuïtiu, han fet que milers de persones hagin assistit als seus cursos.

  • Meditació
  1. Meditació “de l’ara”
  2. De la respiració
  3. Del pensament
  4. Del cos – escànner corporal
  5. De les emocions
  6. Auto-compassió Tonglen
  7. Auto-compassió Metta

L’objectiu és la pràctica de la meditació guiada, aprofundir en el saber estar amb plenitud en el nostre present, i aprendre a reconèixer les emocions i percepcions del nostre cos, tant en relació amb nosaltres mateixos com amb el nostre entorn.

  • Reflexió

Espai per adquirir i aprofundir en noves habilitats, eines i hàbits com a resultat de l’observació i l’experiència que es crea en les sessions.  Aprendre i comprendre significativament per permetre la transferència del coneixement adquirit a les diferents situacions de la vida.

  • Nutrició

Una bona, conscient i adequada alimentació dóna l’oportunitat de sentir-se física i emocionalment millor. En la societat d’avui dia sovint es menja de manera automàtica, sense pensar en el que es menja ni en quines quantitats; moltes vegades sense prestar atenció, o fent d’altres coses.  I així i tot, el model d’alimentació constitueix la part central de la nostra vida. La nutrició, i la respiració, són els primers instints irrenunciables de l’ésser viu.  En cada sessió farem un petit àpat,  amb l’objectiu d’aprofundir en la satisfacció del bon menjar, i també identificar quin és el moment de parar.

Resumint… Aprendre a ser conscients dels principals actes de la nostra vida, com la cura del nostre sistema de pensament, a través de la meditació, la reflexió i el plaer de l’alimentació.

 

Sessions individuals, grupals, cursos i tallers, segons el cas.

 

Dirigit per Oriol Casas i Jordà. 

 

Preus i horaris: a determinar, segons el cas.

 

Per informar-se i apuntar-s’hi:

Tel: 931257868

Mail: info@psipp.cat

 

logopsipp-300x75